Hoy es 18 de junio y se habla de coronavirus sprinter Gasolina evha conselleria de vivenda paredes
GRUPO PLAZA

HABITEM

Coca de llanda i figues: com visibilitza València les dones arquitectes?

Una publicació a Instagram del Col·legi Territorial d’Arquitectura de València va sacsejar una polèmica sobre la representació de les dones a exposicions, conferències i publicacions. La presidenta del CTAV i el col·lectiu Figues del CTAV conversen a Culturplaza

11/05/2021 - 

VALÈNCIA. “Tenemos una cosa en común. Todas somos o queremos ser arquitectas. Pero el camino que ha tomado cada una de nosotras es diferente. ¿Nos lo cuentas?”. El passat 16 de febrer, el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València publicava este text en color violeta sobre una fotografia d’una coca de llanda per convocar una exposició de treballs que donaren visibilitat a “la tasca de la dona en l’arquitectura”. 

Una fotografia acompanyada per un reguer de comentaris negatius sobre la publicació i que va acabar amb unes disculpes per part de l’organització. “Des de la Comissió que organitzem aquesta iniciativa, formada íntegrament per dones, volíem cridar l'atenció amb imatges valencianes, desitjables i atractives”. Una taronjada, un arrossar i una imatge nocturna de la Ciutat de les Arts i les Ciències van completar la campanya gràfica. 

“Quan moltes professionals van respondre massivament a aquest insult, es va suggerir amb una ironia ofensiva, que «no ho havien entés bé» amb la famosa doble infantilització. Sempre amb un llenguatge no inclusiu, de manera que la coca de llanda o les taronges volien reflectir la valencianitat o la cura de les persones des de la gastronomia, com el màxim exponent de la professionalitat cap a les dones arquitectes”, expliquen des del col·lectiu @LesFiguesdelCTAV, fundat a partir de la polèmica comunicació.

“El Col·legi ens convidava, amb una redacció infantilitzada, diferent de les habituals crides a arquitectes «hòmens i seriosos» i més pròpia d’una revista del cor, a desenvolupar les nostres habilitats: «os invitamos a que os expreséis de manera completamente libre (...) y que celebremos este día (...) teniendo en consideración la perspectiva de género de manera no excluyente»”.

“Front un llenguatge i imatge clarament sexista que oculta i evidencia un plantejament de fons tan poc respectuós cap el nostre exercici professional, vam decidir passar a l'acció i, fugint de personalitzacions de missatges amb rostre, fer veure el femení plural des de la sororitat i el treball col·laboratiu, de tantes, en @lesfiguesdelCTAV”, conta el col·lectiu anònim.

Però exactament... per a què serveix el Col·legi Oficial d’Arquitectura? “Un Col·legi Oficial hauria de vetllar, des de l'ètica i la dignitat, per la supervisió d’una bona tasca professional procurant el seu perfeccionament, evitant tota classe d'abús i discriminació, el suport i l’acompanyament de les persones col·legiades, i la difusió del treball professional, en aquest cas, de la pràctica de l'arquitectura i l'urbanisme i la seua funció social, cap a la ciutadania”, expliquen des de Les Figues del CTAV.

“La junta del CTAV porta sent paritària des de fa més de 6 anys, però des de l’any passat, la presidenta de la junta és una dona per primera vegada. La inclusió i les qüestions de gènere formen part de la cultura de la direcció del CTAV des de fa prou mandats. Actualment la presència de les dones a les escoles d'arquitectura supera el 60%, i això, lògicament, es trasllada a la professió”, expliquen des del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València.

Però per a LesFiguesDelCTAV, el Col·legi Territorial d’Arquitectes suspèn en feminisme. “La paritat és important perquè partim d’una situació de desigualtat molt acusada, per això, tal com preveu la legislació, s’han de fer accions de discriminació positiva. Són molts anys de majoria masculina en la professió —encara hem de recordar que fa 50 anys que va començar l’escola d’arquitectura a València i va haver-hi dones des de la segona promoció on no hi ha hagut referències de dones”.

“Que les dones estiguen infrarepresentades en totes les activitats públiques és un fet inqüestionable. Només hem de comptabilitzar el nombre de dones arquitectes que participen en les activitats proposades durant la totalitat de l’any. Però ja fa temps que hi ha més dones que hòmens cursant la carrera d'arquitectura, l’argument estadístic cau pel seu propi pes, i per tant, la decisió del Col·legi d’organitzar els debats prescindint de les dones arquitectes està fora de tota lògica quantitativa”, denuncien des de LesFiguesDelCTAV.

El pati del Col·legi és un dels espais que acullen els actes organitzats pel CTAV. La seua sala d'actes serà rehabilitada enguany per les arquitectes Teresa Carrau, Julia Castillo y Laura Milá, guanyadores d’un concurs d’idees.

“Pensem que totes les opinions sumen, però ens preocupa que siga des de l'anonimat i per això ens agradaria debatre obertament sobre la qüestió. El lema de la candidatura que va liderar Marina Sender triada sense oponents va ser precisament CTAV SUMA, i en el programa es convidava a participar des del respecte a totes les persones col·legiades en totes les activitats col·legials. No entenem per què aquestes propostes no es fan directament a la junta, que estaria disposada abordar qualsevol sensibilitat i encantada de treballar conjuntament. El Col·legi d'Arquitectes té un sistema assembleari, en el qual tenen cabuda totes les opinions, per tant no hi ha dubte que ens regim per un sistema democràtic. Precisament en aquest mes tenim l'assemblea del primer semestre de l'any i no hem rebut cap proposta en aquest sentit”, argumenten des de la direcció col·legial.

“Al CTAV, a més, tenim un ampli programa d'activitats culturals i de debat i en cada esdeveniment convidem a participar com a ponents a les persones més idònies per a l'activitat. No obstant això, des del col·lectiu que s'esmenta no hem rebut cap proposta, només crítiques a les xarxes intencionadament ocultes i sense signatura. Com a presidenta del CTAV m'agradaria convidar a les persones que representen a aquest col·lectiu a participar de les nostres activitats, precisament perquè no només siga igualitària la taula de l'activitat sinó que l'assistència siga la més paritària possible”, raona a Culturplaza l’arquitecta Marina Sender, presidenta del Col·legi Territorial d’Arquitectura de València.

“Potser el Col·legi considera que la qualitat dels nostres treballs i de la nostra activitat professional no és igual a la dels hòmens arquitectes?”, plantejaven @LesFiguesDelCTAV fa unes setmanes. “A més, ens trobem la diferenciació per raó de sexe, ja que només quan es parla de perspectiva de gènere o de cures és quan conviden soles a dones. Va passar fa poc a l’ajuntament de Gandia que després d’una taula 100% hòmens en un taller d’urbanisme, ens trobarem un taller de perspectiva de gènere on totes les persones convidades per a parlar eren dones”.

Per a Les Figues del CTAV, que les activitats públiques del Col·legi estiguen copades d’homes no és un fet aïllat, sinó que forma part de la quotidianitat d’un ofici encara molt masculinitzat, especialment al món de l’edificació. “Ens veuen com les «xiquetes» que no saben com funciona açò. Són comentaris que mai farien a un home arquitecte. Suposem que per a molts professionals, ha de ser prou complicat rebre ordres d'una dona més formada que tu. No falten els moments de «a veure, xiqueta», o  «si quieres lo consultas y me contestas otro día», ni els comentaris sobre si no puges a eixos llocs tan perillosos i preparar-te una plataforma perquè no puges a l’estructura… comentaris que ens cosifiquen i ens infantilitzen. Aquesta gradació pot arribar fins i tot a insults i assetjaments directes respecte a la nostra condició de dones”.

“Un segon aspecte és el masclisme respecte al nostre «rol»: si hi ha un home al nostre costat, tot el que ha de veure amb referències estètiques a l'hora de triar el color dels taulells, o de dissenyar espais domèstics, per exemple, el nostre interlocutor es dirigirà a nosaltres, les dones. D'altra banda, en obra, aquestes mateixes persones es dirigiran als companys hòmens per defecte a l’hora de descriure els treballs de construcció i execució a peu d'obra, tot sabent que les dones som les directores d’obra”. Situacions anàlogues de dissenyadors gràfiques i industrials que recollia Sara Cano a la trobada organitzada per La Plantilla, l’associació de disseny industrial de la Universitat Jaume I.

Als últims anys s'està descobrint com la dissenyadora Lilly Reich havia quedat conscientment eclipsada per la seua parella, l'arquitecte alemany Mies van der Rohe. Fins ara, Reich només estava vinculada en un segon plànol als dissenys més efímers i de xicoteta escala de l’arquitecte.

“I el tercer aspecte, és el masclisme institucional. Tots els documents del Col·legi d’Arquitectes estan escrits en masculí genèric. Ho hem fet saber reiterades vegades, però suposem, que per raons testosteròniques es neguen a rectificar aquest masclisme manifest i reiterat diàriament. Tot i existir alternatives lingüístiques inclusives que ens retornen la dignitat de dones treballadores, ens toca  corregir a mà tots els documents oficials que hi existeixen per tal de sentir-nos partícips a la nostra professió. A més, trobem a faltar al col·legi un Observatori de gènere en l’arquitectura on poder denunciar, trobar suport i prevenir la violència masclista en la professió”, argumenten des de Les Figues del CTAV. “Com a exemples de bones pràctiques ja podem veure col·legis com el de l’Advocacia que ja han fet del llenguatge inclusiu la seua identitat, com no podria ser d'una altra manera — ja no són «Col·legi d’Advocats», encara que no en el cas de València. Per altra banda, tenim el cas dels col·legis catalans, que directament fan servir el nom en valencià «Col·legi d’Arquitectes», que resulta més inclusiu que el castellà”.

“L’any passat presentàvem la iniciativa d'un Punt Violeta, que està ubicat al nostre Espai Guastavino, i en ell s'incideix precisament en donar visibilitat a la feina de les dones arquitectes. Pel que fa a les situacions masclistes, sincerament, amb una dona presidenta, és suficient resposta”, expliquen des de la Junta del CTAV presidida per Marina Sender. “A la Junta, i en el dia a dia del Col·legi rebem i tractem amb qualsevol problema que puguen tindre els nostres col·legiats i col·legiades. Estem per això. En qualsevol cas, pel que fa al nom, ja hi ha propostes en aquest sentit, que la denominació dels col·legis professionals d'arquitectes tinguen una denominació inclusiva, però això no depèn de nosaltres sinó del Consell Superior d'Arquitectes d'Espanya i estarem al que es dictamine en aquest sentit i contemple la legislació espanyola”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email